El vent de dalt
Si el vent de dalt
esperona el vell núvol,
es mostra rúfol
i tot ho vol llençar,
he de cridar
al déu de les altures,
entre paüres,
la pau vull demanar.
És aquest déu
un principiant maldestre
que vol ser mestre
i tot ho ha de trencar.
Fa plorar l’arbre,
delir a les abelles,
gronxar les herbes,
malmetre el niu
i l’oreneta
enmig d’un xiscle boig,
demana al sol:
Porta l’estiu!
Si el vent de dalt,
escolta les pregàries,
farà plorades,
després s’allunyarà.
Responses