L’arbre espera
pluja insistent,
veu com la gent
passa de pressa,
és qui demana
qui s’esbatana
i va perdent.
L’arbre somica,
crida i replica
sense fer goig,
és pobre boig
qui gronxa el vent
de l’enganyifa.
L’arbre demana,
calla i esclata
nou sentiment,
és qui predica
qui ompli la pica
i dorm content.