Assoliré el fracàs, però, vestit amb l’orgull, faig pensades a curull per a poder eixir del pas. Són les hores matusseres les qui porten a

A l’escola, vull anar per sentir la meravella d’aquella petita treva que, ben prompte, ha d’aturar. De sobte, el primer crit el silenci ha esberlat

Un núvol, ben tafaner, viatjava per nostres terres; avançava com de festes, no volia altre paper. Però trobà el pastor i, ben prompte, l’alliçona: Espera’t,

La campana del cloquer, aquest matí, com grinyola; és el vent qui me la porta a gronxar amb gran deler. De tant vella com la

Una mossa ben galana, en el vell balcó estant, s’enfada quan van passant els dies de la setmana. Com va dir-li el convidat que, ben

Cavaller sense cavall i gallina sense gall. Són les dèries del futur per anar sempre de pressa, l’aventura no vol espera i el viure és

Primavera ha de portar, al vell arbre, fulla nova i delerós com es troba de segur que ha de guanyar. En el reclau de la

Com la vida es va fent tova quan s’acosta negra nit, les bledes bullint per l’olla han de fer sopar esquifit. De viatges i aventures