Essent prou trafegot, m’avanço a la contalla; com haig menys gra que palla, hauré d’anar a cap cot. Les lluites més ferrenyes no sé si

El meu esdevenir ha de ser ben mediocre; haig pensament de pobre, ben llarg que he de sofrir. Amb deu empreses vanes, viatjo amb la

Potser he d’acabar entre grans matalassos, lluitant entre fracassos puix mai s’han de lliurar. Escriure, un cop al mes, ha de ser una joguina; no

En el racó amable, fantàstic de la ment, es pensa l’innocent que mai serà culpable. M’agraden les converses els dies sense sol quan plany el

Al jardí del veí, com hi creixen boniors; seran milers de flors mostrant-se al dematí. Entre roses, clavells, he vist les margarides, n’hi ha de

En comptades ocasions, hi ha més manques que il·lusions o cares agres. Com la força esdevé en ser tanoca i quedar bé, massa que es

A la força del valent, hi ha més pluja que pas vent. Per trobar la veritat, em caldrà fer mitja part. Quan camino enmig del

Allí, a la casa vella, sense saber el motiu, algú ha fet un niu a prop de la finestra. Haurà estat una fera tan noble