Viure sense necieses
A punt de no fer res, empaito el meu saber; el viure ni és plaer quan manca l’interès. Bastint les cent empreses, en pobre m’he
A punt de no fer res, empaito el meu saber; el viure ni és plaer quan manca l’interès. Bastint les cent empreses, en pobre m’he
Encetar el nou dia, com ho demana el sol, és resseguir el condol abans que l’agonia. Vesteixo de pagès quan soc a punt d’albada, diré
Hace frío sin ti, pero se vive Hace frío sin ti, no aquel frío del invierno que se desliza por las rendijas, sino otro más
Contigo, todo lo vivido Se esfumará En la nebulosa de lo efímero, Se absorberá En el agujero negro del pasado, Se enterrará Lo que he
Pretender Que yo no desaparezca Es como querer Ver una estrella Fugaz seguido, Como pedirle A una nube Que no se desintegre Simplemente No sucede.
El símbolo más íntimo, El último umbral, Traspasaban las miradas, Detrás de vitral. Amor de cristal Transparente como tal. Julieta Iallorenzi 15/08/2023
El moure les muntanyes és un treball profà, demano el tarannà de les males pensades. Si els fills són el record de les hores passades,
Plantas y personas mientras Luchan por sobrevivir No tienen ocasión para crecer. Es una realidad biológica Válida para todos los reinos, Poseemos una sola «energía
Estimo l’aventura qui emplena un vas de vi, el gegant, qui va amb mi, es queixa sense atura. I tots anem solcant les terres més
* Yo cantaba en Sol Y el apagó mis rayos, Yo entonaba en Sol Él creía que era amor. E hizo hoyos Para hacer suyas
Ni regne malaltís ni negre com l’escuma; com venen, una a una, cançons del paradís. He de dir com m’agrada el deute menystingut, saber que
Definirse es como querer Retratar un alma, Fotografiar un misterio, Cuantificar un espíritu, Poner sustancias Etéreas en cajones, Moldear la nada, Esculpirse del vacío. Julieta
Comentarios recientes