El vent
cansat de portar
aire del serrat
a vora la platja,
avui, no anirà,
ha de descansar,
dessota, en el prat,
en pinar que hostatja.
El vent,
xisclant i bufant,
va pel camí ral
vestit de tempesta,
el sol
el mira de dalt
somriu i es desfà
sense massa pressa.
El vent
es lliura a la mar,
vol el festejar,
vol gaudir la festa.
I l’home?,
ho voldrà també
o serà, potser,
qui plora i es crema.
Cansat el vent, escatainant la pluja i seure’m, tot, dessota del gran pi, com vaig perdent el cove de les hores, les minses baules que…
A migdia, sense pressa, dessota de l’arbre estant, sento com passen els anys i s’emporten la fermesa. Però avui, sortint el sol, després de nit…
Si el vent de dalt esperona el vell núvol, es mostra rúfol i tot ho vol llençar, he de cridar al déu de les altures,…
Gronxa la barca, l’emporta el vent i el mariner ni veu ni parla. Prou lluny el far, enmig tempesta, un prec s’aixeca del port estant.…
Pareu el vent puix tot ho entortolliga, avui, reposo, no eixiré a la mar, la barca vella enmig del port rondina ni vol sardina potser…
Responses