La terra demana,
al vell amic sol,
fes-me aquella gràcia:
Mulla’m el crostó!
I el sol, que rondina
i se’n vol anar,
parla amb tota l’aigua,
l’haurà d’escalfar.
I l’aire com vola
com puja i se’n va
i el buit com es forma,
s’haurà d’emplenar.
I el vent s’atrotina,
comença el seu pas
i s’emporta els núvols
que el sol ha format.
Para la muntanya,
tot ho vol parar,
i el núvol s’enfada,
comença a plorar.
El núvol ni plora, no li donen temps i corre i vola, com el vent l’empeny. El núvol demana atura el gran sol, prega a…
Quan la terra doni pas a un pensament més senzill, no hi haurà perill, en aquest regne. Quan la terra, enfadada, ens posi en altre…
Si el vent de dalt esperona el vell núvol, es mostra rúfol i tot ho vol llençar, he de cridar al déu de les altures,…
Gronxa la barca, l’emporta el vent i el mariner ni veu ni parla. Prou lluny el far, enmig tempesta, un prec s’aixeca del port estant.…
La mar em porta al país gran on no hi ha casa ni hi ha palau. La mar em dóna tot el que té mentre…
Responses