Matat marçot,
abril es lleva,
la primavera
va prenent cos,
ja són aquí
les orenetes,
les fulles noves
com van sortint.
El núvol negre
llevant ens du,
cerco aixopluc
a cada vespre.
I les roselles,
al camí estant,
conten, al blat,
mil meravelles.
El vell pagès
com planta cebes
i sent esquelles
vora del pont.
Les formiguetes,
al formiguer,
porten els brins,
hi ha molt per fer.
Vora del camí, dessota d’un arbre, he mirat, tranquil, el passar les tardes. Amb un blat prou verd, amb quatre roselles, he sentit esquelles en…
No tinc perquè escoltar els neguits d’aquesta vida que crida i atabala, el pensament sembla prou esquifit i, un cor llunyà, el poso sobre taula.…
Orenetes crido del balcó estant ni, de lluny, albiro on tenen la llar. Orenetes parlen, deuen preparar: el bec i les ales, el camí és…
El núvol ni plora, no li donen temps i corre i vola, com el vent l’empeny. El núvol demana atura el gran sol, prega a…
Mireu a la formigueta tot anant pel gran jardí, ben carregada amb un bri, enfeinada, va al darrera. Mireu com calla i somriu, no desitja…
Responses