Vora del camí

Vora del camí,
dessota d’un arbre,
he mirat, tranquil,
el passar les tardes.
Amb un blat prou verd,
amb quatre roselles,
he sentit esquelles
en un camp que es perd.
Vora del camí,
no neix la fortuna
ni para la lluna
per a parlar amb mi,
ella s’adelera,
travessa la vall
i troba el retall
de la mar propera.
Vora del camí
ni caça el mussol
ni descansa el sol
ni s’adorm la nit.
Allí, em trobareu
any darrere any,
no tinc massa guanys
ni m’esguarda el cel.

Related Articles

Responses