Orenetes crido
del balcó estant
ni, de lluny, albiro
on tenen la llar.
Orenetes parlen,
deuen preparar:
el bec i les ales,
el camí és prou llarg.
Els carrerons volen
els pardals pesats,
xafant les teulades,
recollint el gra,
però els meus somnis
són en altra part,
somio orenetes,
reines del volar.
Penso en els xiscles,
les cases de fang,
aquell beure ràpid
sense deturar,
el seu anar i vindre,
el vestit de frac.
Vull la primavera,
feu-la arribar!
Gairebé a la primavera, l’oreneta és a punt, retornarà a casa seva si ha trobat bé l’aixopluc i, si no, la nova empresa: construir l’apartament,…
Marona, les orenetes, tenen, totes, semblant trist. Primavera s’ha adormit, cercant cambra en altres terres. Marona, les orenetes van vestides de mudar, al matí, han…
Mirant un cel de blau guarnit amb minsos núvols que fan camí, he vist ocells, plens de neguit, cercant parella, cercant un niu. I no…
Han passat les orenetes amb semblant trist, unes xisclen, d’altres ploren, cerquen el niu. A la casa, isolada, no hi ha ràfec ni finestra ni…
A la finestra, enmig l’ampit, mirant a terra, un teuladí. El carreró és el que hi ha, cercarà un mos, trobarà un gra o un…
Responses