nav-left cat-right
cat-right

Et deixaré

Et deixaré
que matis un poema,
cansat de tot,
prou afartat de vi,
pujant a taula
sense fer tombarella,
posant la rauxa
a preu que no he de dir.
Et deixaré
que saltis alguns versos
o una estrofa
si et troba a contracor,
xisclar ben fort,
gaudir dels malentesos
i treure esqueixos
d’una ignota flor.
Et deixaré
que pugis a la lluna
i esberlis, tost,
mon perdut paradís,
però mai més
recerquis la fortuna
en el meu cor,
aquest cor afeblit.

Dejar un comentario

You must be logeate para dejar comentarios.