Pols eterna

Avui, si toca mort,
que arribi de seguida,
l’hora de la partida,
la vull saber del tot.
He de fer mon farcell
amb un parell de llibres,
cinc llapis per escriure,
deu gomes i papers.
Avui, si toca mort,
que arribi a trenc d’alba,
no vull deixar la casa
ni acomiadar el sol,
espero que em porti
amb una barca nova,
amb una vela bona
i el mariner que toqui.
Avui, si toca mort,
deixaré ma fortuna,
aquell retall de lluna,
aquell somriure tosc
i m’enduran enllà
de l’estimada estrella
i seré pols eterna
perduda en el somiar.