Penso,
si he de morir,
fer ben curt el testament,
necessito un paper
i una estona sense vent.
Les paraules
que no envolin,
que no deixin
llur camí,
he d’escriure
a les fosques,
com la llum
em fa patir.
Deixaré
un curt missatge
per si, algú,
ha de pagar
i prendré,
per equipatge,
aquell somni
que he encetat.
Per escriure, necessito una ploma i un tinter, la taula la tinc prou coixa, i, per demanar, paper. Les ombres allargassades d’una tarda de tardor,…
Escriure, ho faria, sense manament, quan li plagui al vent, quan vulgui la pluja. Escriure, ho faria, del balcó estant, quan canti el gall sense…
-Als meus dos follets,en el día del pare del 2012- Fins a un cert moment la foscor, o llum més aviat esmorteïda. Bonica enganyifa,llautó, buidor…
Cansat el vent, escatainant la pluja i seure’m, tot, dessota del gran pi, com vaig perdent el cove de les hores, les minses baules que…
No tinc res més que un camí estret, un poc de verd i una follia, algú dirà: Està malmès, amb un potser es passa el…
Responses