nav-left cat-right
cat-right

Em crida

Ni suc ni bruc
ni fer aturada,
la sínia canta
i plora el rec,
les albergínies
fan bona cara
i les tomates
deixen el verd.
És horta vella,
el ruc treballa,
una i mil voltes,
passa l’estiu,
la sínia gruny
i l’aigua corre,
el pagès jove
vol ser ben lluny.
Aquí, a la plana,
ni hi ha conversa,
només hi ha festa
el mes de juny,
així la sínia
farà aturada,
la sento encara,
encara em crida.

Leave a Reply