Ni suc ni bruc
ni fer aturada,
la sínia canta
i plora el rec,
les albergínies
fan bona cara
i les tomates
deixen el verd.
És horta vella,
el ruc treballa,
una i mil voltes,
passa l’estiu,
la sínia gruny
i l’aigua corre,
el pagès jove
vol ser ben lluny.
Aquí, a la plana,
ni hi ha conversa,
només hi ha festa
el mes de juny,
així la sínia
farà aturada,
la sento encara,
encara em crida.
Ha parlat, avui, la jove olivera, demana i prega: Vull aigua a curull! Les arrels resseques, les fulles ben grogues, voldria més hores per a…
La mula, quan llaura, la terra retalla cercant l’infinit, la plana és tan llarga que moltes vegades hi passa la nit. La mula, quan solca,…
Estic esperant la pluja, un dilluns, havent sopat, en el camp, tinc el sembrat, gruny i crida i remuga. Les ovelles la demanen, les cabres…
Ni canta la sínia ni rega el pagès, el ruc ja no hi és viu en altra vila. Ni esclaten les cebes ni ploren els…
I l’ampla nit solcant les meravelles, les mil estrelles posades al coixí, avui, em diu: No preguis més tenebres, riu a les festes, encara ets…
Responses