La mula,
quan llaura,
la terra retalla
cercant l’infinit,
la plana és tan llarga
que moltes vegades
hi passa la nit.
La mula,
quan solca,
remou la gran rella
cosa de no dir,
després es revenja
camí cap a casa
sempre es fa de nit.
La mula,
a la sínia,
volta i revolta
amb un ull tapat
i l’aigua com canta,
arriba i mulla
aquell rec pausat.
La mula
descansa
i sopa la palla,
garrofa i alfals.