I l’ampla nit
solcant les meravelles,
les mil estrelles
posades al coixí,
avui, em diu:
No preguis més tenebres,
riu a les festes,
encara ets viu!
Però l’amor
defuig per la drecera
i la somera
em porta a l’hort,
no tinc res més
que noves tomateres,
els alls, les cebes,
dolça bonior.
Com canta l’aigua
i la terra com crema,
riu la somera
amb tots els ulls tapats,
com m’esperona,
com parla de la sega,
de nits de rauxa,
de soledat.
Avui, tinc temps per festejar, hauré d’anar a casa seva. Sota el balcó, seuré en el banc, esperaré, vindrà la festa? Ella ja els té:…
Poseu-me mare la mel en el sarró, el bot amb aigua d’aquella deu tan fresca, tinc les ovelles belant dintre la cleda, volen marxar, esperen…
Amor em parla, dessota de l’alzina, d’aquella jove que viu carrer amunt, tinc un ull tendre, plora per la ferida d’un petit cor que cerca…
Avui, l’he vist: captiva i tremolosa, poruga i silenciosa en un racó de l’hort, les ales noves, la mirada furtiva, poc amanida per a emprendre…
Ni suc ni bruc ni fer aturada, la sínia canta i plora el rec, les albergínies fan bona cara i les tomates deixen el verd.…
Responses