No vull anar
a la casa del metge
ni tinc desig
de creure el que dirà,
em trobarà:
un pensament d’heretge,
d’home maldestre,
de vilatà.
Són saberuts
els homes de la ciència,
parlen de pressa,
s’omplen d’ensurts,
no troben déu
que passi per sa casa
ni els agrada
cercar un paradís.
Troben aquí
un dubte a cada passa,
a cada taula,
a cada llit.
Avui, retorno
al regne de feblesa,
somio de pressa,
no vull partir.
Per a viure, necessito: una casa i un jardí, un porter tota la nit i un llit amb un coixí. Per a viure, necessito: una…
Si l’amor ve, tindré la porta oberta, aquella espera: amb llapis i paper. Pujaré al cim anant per la drecera, sentint com crema el dolç…
No tinc res més que llapis i poesia, un ogre que em convida a raure en un sospir. Esperonar el vell cavall del somni, voler…
Orenetes crido del balcó estant ni, de lluny, albiro on tenen la llar. Orenetes parlen, deuen preparar: el bec i les ales, el camí és…
No m’han donat el plat de l’esperança: ben a curull, de promeses farcit, he de triar: el conquerir la gràcia o fer-me el ruc per…
Responses