Si l’amor ve,
tindré la porta oberta,
aquella espera:
amb llapis i paper.
Pujaré al cim
anant per la drecera,
sentint com crema
el dolç glatir.
He de guanyar
el do de la paraula,
posar damunt la taula
el vici i entrellat.
I filar prim,
anar posant cadires,
de totes mides,
guarnides amb coixins.
I sojornar,
trobar l’amor si passa
i parar casa
on allitar.
I si, després,
fa veure que m’estima,
anar seguint la via,
no vull res més.
Si escriure em porta or, com vull viure, sobretot, en un món lliure. No haig hores per donar ni cabòries per guanyar, les perdo totes.…
Acostumo a viatjar al damunt de l’espardenya, vull una vida lleugera sense haver de treballar. Però l’infern és a prop i Satanàs s’incomoda, sovint li…
Si he de suar, plànyer, callar, vull un infern. Si he de mentir, plorar, sofrir, vull un desert. Si he de somiar, deure, pagar, vull…
No m’han donat el plat de l’esperança: ben a curull, de promeses farcit, he de triar: el conquerir la gràcia o fer-me el ruc per…
Aquest darrer poema no tindrà sort ni espera que hagi altra guerra. Vol prendre, amb caire dolç, camí de la fortuna, anar posant la lluna…
Responses