Si l’amor ve,
tindré la porta oberta,
aquella espera:
amb llapis i paper.
Pujaré al cim
anant per la drecera,
sentint com crema
el dolç glatir.
He de guanyar
el do de la paraula,
posar damunt la taula
el vici i entrellat.
I filar prim,
anar posant cadires,
de totes mides,
guarnides amb coixins.
I sojornar,
trobar l’amor si passa
i parar casa
on allitar.
I si, després,
fa veure que m’estima,
anar seguint la via,
no vull res més.