Estic massa cansat
Per ser nit que cobreixi la meva ombra
Un vessament de flors d’ocells arrencats de les seves gàbies
Rendits al comerç de la pluja
Embruta de primavera l’òxid dels metalls innobles
Puc sentir el dolor del seu pit amarrat a la pols
Projectar per espais injectats d’infinit
És més fort que jo, però mai em venç
Cansat el vent, escatainant la pluja i seure’m, tot, dessota del gran pi, com vaig perdent el cove de les hores, les minses baules que…
Estic roent, em surt el fum pels nassos, tinc massa fam per a poder rumiar, prop de Montblanc, sojorno mentre calmo, si, avui, no caço,…
IN-VERS A quaranta graus / tota la infància / i entre cactus i els carrers/ buits de gent plens de pols./ A quilòmetres de…
Massa llarga lletania en un dolç son de pagès, els pagesos de la vora tenen ànsia, tenen fe. La collita els amarga, la cistella ni…
Estic esperant la pluja, un dilluns, havent sopat, en el camp, tinc el sembrat, gruny i crida i remuga. Les ovelles la demanen, les cabres…
Lo siento, debes estar conectado para publicar un comentario.
L’últim vers m’ha encantat^^