Fum pels nassos
Estic roent,
em surt el fum pels nassos,
tinc massa fam
per a poder rumiar,
prop de Montblanc,
sojorno mentre calmo,
si, avui, no caço,
demà, hauré d’anar.
El rei ni gosa
ni vol venir a veure’m,
diu que sóc fera
que s’atipa de carn,
pobre ignorant,
si estic a una quaresma
que dura massa,
potser farà cent anys.
De tant en tant,
envia a la filla,
una princesa
polida com la flor,
potser ve ara,
però fa massa pols
i el seu cavall
no porta escut ni llança.
Responses