Esperant la pluja,
quan abril avança,
sento la recança,
voldria el dormir,
sóc un servent foll
de vida planera
que pensa i delera,
que cerca un racó.
Esperant la pluja,
esperar convida
a prendre amanida
amb un peix torrat
i, després, sotjar,
sentir la feblesa
d’aquest cos que pesa
i vol reposar.
Esperant la pluja
ni fuig el pagès,
el camp vol ser verd,
demana mullena
i callo i esguardo
la petita empresa:
el sentir la fressa
lluny del meu camí.
Estic esperant la pluja, un dilluns, havent sopat, en el camp, tinc el sembrat, gruny i crida i remuga. Les ovelles la demanen, les cabres…
Quan la pluja fina nota el vell mestral ni encerta ni esbrina, tot ho ha de mullar. Quan el núvol jove s’enlaira i corprèn, és…
Ha parlat, avui, la jove olivera, demana i prega: Vull aigua a curull! Les arrels resseques, les fulles ben grogues, voldria més hores per a…
Avui, l’he vist: captiva i tremolosa, poruga i silenciosa en un racó de l’hort, les ales noves, la mirada furtiva, poc amanida per a emprendre…
Gairebé a la primavera, l’oreneta és a punt, retornarà a casa seva si ha trobat bé l’aixopluc i, si no, la nova empresa: construir l’apartament,…
Responses