Avui, l’he vist:
captiva i tremolosa,
poruga i silenciosa
en un racó de l’hort,
les ales noves,
la mirada furtiva,
poc amanida
per a emprendre el vol.
És com diria:
flaire de primavera,
sol fugisser que crema
o voldria cremar.
Mireu-la així:
tota esblaimada,
ella delera,
se’n sabrà eixir,
la papallona
vol prendre el sol
i llepar un xic
la flor més dolça.