No tinc res més
No tinc res més
que llapis i poesia,
un ogre que em convida
a raure en un sospir.
Esperonar
el vell cavall del somni,
voler sentir quan plori,
després, deixar-ho anar.
No tinc res més
que hores en un cove,
un sentiment de pobre
que lluita i es fa vell.
Passat un temps,
tornarem a la festa,
faré el camí de pressa,
sabré l’ogre d’on ve.
No tinc res més
que lleures sense ordre,
aquell mirar del jove
nascut per perdre fe
i esbatussar
mosques espantadisses,
el llit de les pallisses,
un llit on tot és net.
Responses