No tinc pel meu senyor
No tinc pel meu senyor,
qui no coneix alhora,
el riure de qui plora,
l’enveja i la por.
El qui passa de llarg
en aquell llarg viatge,
on portem, per equipatge,
desfer tot l’entrellat.
No tinc pel meu senyor
qui pensa i no parla,
qui escriu fent filigrana
sense saber on sóc.
I prego, cada nit,
quan la fosca m’envolta,
quan la cambra ni escolta
el monstre que tinc dins.
No tinc pel meu senyor
qui esquitxa i divaga,
qui fuig i mai acaba,
qui em vol com a traïdor.
I dormo amb un ull
i obro la finestra
i deixo ben encesa
la ràbia amb l’orgull.
Responses