Viatges de paper
M’agradaria tenir
un redós de bona ombra,
una cambra a la penombra,
un dimoni per a mi,
però pensa el vell Satan
que mereixo poca glòria
i acabo anant a escola
els dilluns i els dimarts.
Sense aprendre on va la vida,
passo hores estudiant,
els altres van navegant
no massa lluny de la riba.
I torno a ser el primer
en trobar la sala plena:
amb un llibre, una lluerna
i una nit on no dir res.
Amb viatges de paper,
tot al damunt d’una fulla,
el pensament es despulla,
em convida a raure dret,
però la son com empeny,
com acluca i persegueix,
el cap com s’avergonyeix
i demana perdre el seny.
Responses