Veïns i benaurats,
fills nous d’aquesta terra;
quan el desig s’esguerra,
n’hauríem de prendre part.
El deure i la dissort
algú se’ls haurà endut;
em trobo com faldut
qui vol albirar el nord.
Veïns i benaurats
no portéssiu més ombres
als savis de la plaça.
Tingueu la bona traça
de mantenir els pobres
en un lloc isolat.
Després, us podré dir, dignes fills de la gràcia, com la vida traspassa el corriol i el camí. I tots, els benaurats, tindran la dolça…
Quan la terra doni pas a un pensament més senzill, no hi haurà perill, en aquest regne. Quan la terra, enfadada, ens posi en altre…
I quan la terra demana, la gent plora i s’encén, és quan la boja de casa, ens acosta i ens comprèn. Massa paraules senceres han…
Veïns i avantpassats, amics de la contalla, com he canviat la palla qui suportava el blat. Res més hauré de dir puix la meitat dels…
Com demana el més valent: Lluitar, un cop, amb almenys cent! És la vida del pagès, treballar i no fer res més. Amb mil pedres…
Responses