No sento el drac
ni albiro la batalla,
massa canalla
anuncia festa gran,
és quan la rosa
enceta primavera
i fa la festa
volguda i delerosa.
I el jovent,
ben murri i poca-solta,
portant la rosa,
diu que se l’ha trobat,
la plaça espera
amb un revolt de noies,
totes demanen:
la flor i el festejar.
Com fan la resta:
badoc i encanteri,
com va la joia
els gojos encetant
i van les roses,
de mà en mà, dansant,
aquella dansa
tan nostra, tan propera.
És quan passo pel carrer, quan em troben les estrelles, com els conto meravelles i es burlen del que no sé. És quan passo per…
Digueu-me que camina tota sola, que el seu cor encara és obert, he de comprar-li la rosa de la rosa, he de donar-li un dia…
En els ulls perduts, dormen les estrelles, noten les poncelles febres i embalums, els pobres difunts demanen tempesta, volen eixa festa. En els cabells blancs,…
Com un drac, poca-solta, du, en revolta, gran ciutat i els pagesos com es queixen, diu que perden: palla i gra. Els pastors, veieu, gemeguen…
És quan passo pel carrer, quan em troben les estrelles, com els conto meravelles i es burlen del que no sé. És quan passo per…
Responses