Una mosca sorneguera
com vola i se’n riu de mi,
com s’acostaria a la fi
si trobés una mà destra.
Ara, vola per la taula,
després s’enfila a l’armari;
no ha trobat senyor qui mani
ni escolta cap paraula.
Una mosca sorneguera
com es posa entre viandes
perquè li abelleix un dinar.
No crec que se’n vulgui anar
a guarir-se en altres cases
on trobar pols i buidesa.
La mosca demana un tros de pastís, li guanya la gana no pot ni fugir. La mosca es prepara per si ha de volar, ensuma…
Si la mosca vola, deixa el fumeral, no la deixeu sola puix us vol contar un conte d’hivern més llarg que la fam: Eren dues…
La granota es queixa d’aquell volar gasiu, no hi ha mosquit ni mosca, poca aigua porta el riu. Allí, sola, a la bassa es cansa…
Si l’amor ve, tindré la porta oberta, aquella espera: amb llapis i paper. Pujaré al cim anant per la drecera, sentint com crema el dolç…
És el meu viure un regne sense pausa, d’anar guanyant, d’anar perdent, són els meus serfs un serfs sense paraula que només grunyen o pensen…
Responses