Un poema rabiós
Un poema prou rabiós
fet a tres quarts de quatre,
quan les fosques porten nafres
i la nit només té por.
Que parla del qui no sap,
car tragina a corre-cuita,
que rondina mentre puja
i s’atura en ser dalt.
Escrit amb llapis gandul
que badalla a cada ratlla
i prefereix portar llana
quan podria portar tul.
Un guerrer prou matusser
quan avança la cridòria
i oblida llarga història
per aprendre a quedar bé.
Poema endiumenjat
amb sentiment desvalgut
que prefereix ser vençut
sense posar-se a lluitar.
Poema de mendicants
que mai trobarà l’amor,
aquell poema quan van
per poder aplegar enlloc.
Responses