Un núvol enfadat
per una empresa vana,
voldria ser a la plana,
però és al serrat.
Amb ganes de davallar,
com va prenent coratge;
amatent d’un viatge
que, a prop, el portarà.
I el sol com se’l mira,
del seu palau estant,
picant-li un ullet.
El núvol satisfet
veieu com s’ha fet gran
i el plorar el convida.
Em comenta el caragol, tot estant pengim-penjam, com el va guanyant la fam al dessota del gran sol. Vells amics cerquen redós endinsats en un…
El núvol ni plora, no li donen temps i corre i vola, com el vent l’empeny. El núvol demana atura el gran sol, prega a…
Un núvol, ben tafaner, viatjava per nostres terres; avançava com de festes, no volia altre paper. Però trobà el pastor i, ben prompte, l’alliçona: Espera’t,…
La terra demana, al vell amic sol, fes-me aquella gràcia: Mulla’m el crostó! I el sol, que rondina i se’n vol anar, parla amb tota…
La pluja viatgera aplega als nostres camps, no plourà com abans fins que se sequi l’herba. Un núvol, mig ferotge, com puja cap al cim;…
Responses