Tornar
Des del cementiri,
on guanya la son,
sento l’ocasió
de tornar al seguici,
havia estat
un home pacient
enmig d’una gent
que no vol on va.
Havia cregut
en tot l’encanteri,
en el gran misteri
de trobar aixopluc,
però els anys obliden,
la il·lusió es perd
i el fer safareig
és dels qui conviuen.
I, un dia de vent,
la Parca que arriba,
guanya la partida,
no jugaré més
i pujo a la barca
sense pagar res
i aplego a la casa
on tot està bé.
Com la pau m’obliga
a restar tranquil,
el cap en vol mil
i el cor ni crida,
mes, de tant en tant,
els dimonis passen,
de nou, encomanen:
el tornar a la vida.
Responses