Poseu-me mare
la mel en el sarró,
el bot amb aigua
d’aquella deu tan fresca,
tinc les ovelles
belant dintre la cleda,
volen marxar,
esperen porta oberta.
El sol apunta
treu el caparronet
i, vola alt,
la jove oreneta,
el camí parla
de joves que se’n van,
de vells pagesos
pensant en tenir sega.
Poseu-me mare
la flaire de la poma
i un entrepà
d’aquell formatge gras,
tinc tanta gana
que menjaria el mar,
mig alzinar
i, per postres, la serra.
Si la rosa sola viu en el balcó, cerqueu-li minyona, cambrera i de tot. Si la rosa mira, del balcó estant, demana una amiga, vol…
Mare, si he pecat, el camí, descalç, fa de mal anar. Dura penitència per un tall de be i fugir de pressa. Massa gran la…
No tinc res més que llapis i poesia, un ogre que em convida a raure en un sospir. Esperonar el vell cavall del somni, voler…
No tinc pel meu senyor, qui no coneix alhora, el riure de qui plora, l’enveja i la por. El qui passa de llarg en aquell…
I l’ampla nit solcant les meravelles, les mil estrelles posades al coixí, avui, em diu: No preguis més tenebres, riu a les festes, encara ets…
Responses