M’aturo al davant
de la finestra vella,
recordo la poncella
com era feinejant.
Puix els dolços records
aturen al moment;
retroben, a la ment,
aquells petits amors.
Tot era poesia
en aplegar l’estiu
i oblidar l’escola.
Un temps de xerinola
defugint del caliu
del rampell de la vida.
En el corriol florit de noves margarides, com passen les fadrines per a cercar un fadrí. La mare és a casa brodant un blanc llençol,…
Ai mare, amb el fred que fa, voldria una manta de llana, un vas de llet, la torrada i un abric amb els seus guants.…
Amic del sacrifici com vaig perdent la fe, em queda aquell cafè on recordar l’ofici. Home de poques lletres, vaig transitar l’escola; enmig de xerinola,…
Parlaré, avui, del sol i de tempesta, desig de primavera, llunyà el curt estiu. No tinc ni son ni ordre ni saviesa, ni un polsim…
Si fóra temps de verema, compraria un cistell, un barret, unes tisores i un vestit de pretendent. Si fóra, temps de verema, aniria a veremar…
Responses