Tardor que avança
per muntanyes i bosc,
vol canviar el color,
ho fa amb bona traça.
Aquella fulla,
cansada de gronxar,
vol el davallar,
es mostra poruga.
Tardor que avança
aplega al jardí
on troba la morera.
Com porta la pressa
comenta que, allí,
arriba i passa.
Esperant la pluja, quan abril avança, sento la recança, voldria el dormir, sóc un servent foll de vida planera que pensa i delera, que cerca…
A la banda de la lluna, dies de lluna creixent, he reconegut la gent que vol la meva fortuna. De savis i saberuts he fet…
Dues formigues, enemigues, mai es cansen de lluitar, de córrer, de treballar, portant brins de totes mides. Quan ja són a mig estiu, una tarda…
Porta pressa el caragol i, el sol, a caminar el convida, travessar una carretera és, com no, una desfeta, massa amics no l’han complida. Quasi…
Com passa, sense patir, un nou matí sense recança. Com deixo, sense cap traça, la vella espasa; que mal menteixo. Darreries del juliol, porta, el…
Responses