Talment, et podré dir,
bon amic de la creu,
com em sento hereu
de la pensa infeliç.
He travessat senders,
he trepitjat camins
per a creure uns veïns
qui han oblidat la fe.
Talment, et podré dir
que guardaré el silenci
en jaure enmig del clos.
Haig una tenebra o dos,
esguarda que no cremi
si no puc obeir.
Seré, talment, així: com fera inconeguda qui cerca altra muda quan s’acosta el botxí. He perdut massa anys en temps d’avinentesa, va fugir la feresa…
Talment us podré dir, amics de la neciesa, com soc a la infantesa amb penes sense fi. Els pobres lladregots, venint a casa mesa, van…
Talment us podré dir, amics de la corriola, com el pensament no em prova; massa em farà glatir. Estimo aquells capvespres plaents ran de la…
No podré verte No podré tocarte No podré mirarte Ni mucho menos besarte Y con cada suspiro jamás olvidarte Porque para amarte No me hace…
La pensa m’acompanya a paratges llunyans, he trobat prou estranys, semblen ser gent malsana. No haig pena ni rei per posar-me a la boca, xerrotejar…
Responses