Amb un pom de flors,
dolça melodia,
ha fugit l’amor
cerca altra vila.
Com seria el sol,
a la tarda llarga,
per trobar qui em vol
i, per mi, demana.
Ni sóc cavaller
ni porto l’espasa
ni el rei m’encomana
el lluitar amb ell.
Drac tan principal
no té qui li parli
el renyi o demani
aquest breu fruitar.
Fera tan ferrenya
ni es pot crear,
doneu-li menjar:
un bou, una ovella.
I, si fa bondat,
feu-li la contalla,
un bon llit de palla
amb sostre estelat.
Mare, sortir de l’ou fou la primera desgràcia, després va venir l’espasa i menjar més que tres bous. Mare, si hagués estat una dolça criatura,…
Com un drac, poca-solta, du, en revolta, gran ciutat i els pagesos com es queixen, diu que perden: palla i gra. Els pastors, veieu, gemeguen…
Cavaller de bona planta, no t’acostis a Montblanc, allí, hi ha un drac que mata i que menja vint cavalls. Cavaller no tinguis pressa, no…
Per sort, si no sóc mort i el cos respira, he de trobar nou tarannà, sense fatiga. Pujaré al cim, vestit de ric, emprant recança,…
Per ser drac cal tenir: una mica de recança, ben clavada una llança i un cavaller eixerit. Per ser drac és precís: una jove i…
Responses