Al cantó, Setmana Santa,
el dimoni viatja amb mi,
si em demana, li dic: Sí!,
i se’n va fent mala cara.
Tinc tan venuda l’ànima
que se’n riu el Fill de Déu,
això que pensa amb la creu
i, de tant en tant, rondina.
El bon Jesús em fa pena,
ha vingut per salvar el món,
però el pou és molt pregon,
treure aigua és prou condemna.
Si em moro, un capvespre,
ni feina voldré donar
ni preciso combregar,
a l’infern, m’esperen sempre.
Si em moro, a mitja nit,
necessito espardenya,
la caminada és prou llarga
i he de portar l’esperit.
Si em moro, al dematí,
sense perdre l’esmorzar,
de segur que he de parar,
almenys, per a beure vi.