Ser mariner
Si pogués ser mariner
amb una barca de vela,
deixaria aquesta serra
i m’emportaria el vent.
Sortiríem ben plegats:
la barca, la vela i jo,
cantaríem la cançó
dels mariners oblidats.
Blanca escuma, tebi sol
i les notes melangioses,
el trontolleig de les ones
i una feina sense sou.
Per trobar la nina a port,
asseguda, amb mil fils,
ara llana, ara cotó,
amb un riure sense fi.
Si pogués ser mariner,
cada dia, fóra un somni,
cada nit, un nou dimoni
em diria: No ho pots ser!
I la nina del meu port
convertida en dolça broma
com perdria sa corona,
com fugiria l’amor.
Responses