Sense pena ni diners,
ajagut al banc de fusta,
el pobre espera batussa
ben abrigat i corprès.
El vent se’l mira i remou
el vell arbre de la plaça;
com s’esberla aquella branca
on hi ha un niu sense cap ou.
Amb mitja ampolla de vi
i dessota d’un fanal
nostre pobre esguarda el dia.
Una velleta el crida
per si vol anar a dormir
al dessota d’un rafal.
Com l’arbre viu amb pocs diners, sense viatjar, sense dir res i l’home foll com l’atrotina, el talla, crida, el llença al foc. I l’arbre…
A migdia, sense pressa, dessota de l’arbre estant, sento com passen els anys i s’emporten la fermesa. Però avui, sortint el sol, després de nit…
L’arbre espera pluja insistent, veu com la gent passa de pressa, és qui demana qui s’esbatana i va perdent. L’arbre somica, crida i replica sense…
Ho va dir en Llucifer, és més viu que una rabosa: A la platja, poseu sorra, a la butxaca, diners! I ben muntat l’embolic, aquest…
Com m’agrada córrer més que la filla del pagès. Per la cara que tu fas, si ho agafo, m’ho prendran. Si em demana, li diré…
Responses