De pobres pobrissons,
n’hauré la bossa plena;
s’acosta la verema,
el riure i les cançons.
Si la collita és bona,
el vi prou eixerit,
dieu-me si han sentit
com el goig s’alliçona.
Perquè els pidolaires
sempre arriben a punt
de començar la festa.
Des del balcó, la vella
com troba l’aixopluc
de mancats i manaires.
La pluja viatgera, anant d’aquí cap a allà, com el poble vol mullar i fer rabiar la mestressa. Perquè massa roba té al cistell on…
Si fóra temps de verema, compraria un cistell, un barret, unes tisores i un vestit de pretendent. Si fóra, temps de verema, aniria a veremar…
Dieu-me on he trobat la pau a la mirada, la tebior a la cara, aquell rostre espantat. Il·lusions de promès qui, sovint, no trafega perquè…
Al de dalt de la muntanya, dues cabres amb ses banyes van guaitant la vella mar. El Montsià ho té ben clar: les hores són…
D’aquelles promeses vanes, n’hauré fet un bon grapat; el viure és un disbarat entre fred, silenci i flames. Primavera ens acosta a estimar la natura,…
Responses