No haig per a donar
amables melangies,
recerco altre vies
on poder-me aturar.
Allí, dessota l’om,
enceto les converses
amb quatre fulles seques
qui estan prenent el son.
I som els pidolaires
amables sense encís
jaguts al damunt la palla.
Perduda la batalla,
viatgem cap a l’oblit
de senyors i manaires.
M’agraden les converses amables de la font amb un infant colom qui atura tots els vespres. Com parlem del diví, de la nova tardor, d’un…
No hi ha hores dolces fora del desert on la gent remena, vol saber el secret, com les hores baixes van omplint carrers, vénen sense…
Cansat de no fer res, estimo la conversa amb la perduda pressa d’un home malfeiner. Al cel hem de pujar després d’anar a l’infern, som…
Mentiria si digués que haig la il·lusió primera de tornar a batre a l’era quan guanyava quasi res. Allí, dessota del sol, al darrere de…
Com havia poca sort ni volia ésser mort un altre dia. No suporto la veritat i em noto esprimatxat, per això ploro. Entre amics i…
Responses