Pensaments festius (CXLIV)

No vull treballar per si m’agrada.
Vull aprendre a ballar, però he perdut la fe.
Si penso, no n’encerto cap.
M’he posat a festejar per mandra de fugir.
Va ser entrar al bosc i oblidar el temps.
Diu que es vol casar, hauré de buscar-li nuvi.
Mala festa és si has de pagar.
Em llevo d’hora per a descansar sense pressa.
Seure a la fresca, també es pot considerar viatge?
Creia que un tren exprés portava cafè.
Si em caso, on puc anar a protestar?
No penso per si em distrec.
Eixiria de casa; però, sovint, perdo les claus.
M’agradaria ser avi, però no casar-me.
Estic trist, m’han posat la feina a prop.
No faig vacances per la mandra de programar-les.
He anat a viure al desert, no m’escoltava ningú.
Quants segells necessito per a viatjar dintre una caixa?
He de ser ric, no acostumo a demanar.
Condueixo mal, em sobren dues rodes.
Quan són massa convidats, com creixen les mitges parts.
Sent un home tan valent mai corre com ho fa el vent.
Aprofito el temps, però no dura.
Triaré entre savi pobre i saberut ric.
Quan tingui diners, decidiré si soc ric.
Xerraria més, però m’agrada el silenci.
Si voleu venir a casa, emporteu-vos les ganes.
Estic feliç, respiro i ni me n’adono.
M’he posat a la feina, però no em venien les ganes.
Volia fer de llop, però em faltaven dents.
Si somio que soc ric, m’estimaran més.
Mentre festejava, anava perdent els drets.
No vull volar, però em feia il·lusió tenir un passatge d’avió.
Per a no quedar malament, vaig a un ball de coixos.
Tot i estant sol, discuteixo sovint.
No mano per a no haver de creure.
M’he posat a festejar amb un fanal.
Com no haig diners, tinc moltes hores lliures.
Sempre estic a punt per a descansar.
Normalment, l’èxit el compro car.
La vida no és només menjar garrofes.
He somiat que menjava, m’allitaré prompte.
No accepto cap festeig de menys de set anys.
M’ha promès que, després, manaré jo.
Encara estic a les beceroles de fer-me ric.
He comprat un mirall per a tenir parella.
Quants diners necessito per a no avorrir-me?
Llegiria un llibre, però necessito un altre dit.
Estic trist, he trobat feina massa a prop.
El bo de ser pobre és si no et veuen venir.
En trencar un ou, hi haurà efecte papallona?
No sé si dinaré, però el foc va fent.
La distància entre creure i obeir és molt minsa.
Ja sé que manarà ella, però em feia il·lusió.
M’he posat deures pel goig de no fer-los.
Si aplego a estar content, em regalaran un llit?
Va ser: Fer-me ric i treure’m del llistat!