Pensaments educatius (LXXXVII)

Haig vint valents i dos ploramiques.
Ha vingut l’inspector i de poc que no el menystenen.
Aprendre és un edifici de base inestable.
Els he fet saber que tampoc creuré.
A les lliçons ocasionals, cobro la meitat.
He indicat les respostes correctes i han aprovat tres.
Tenen educació, però no la fan servir massa.
Han empaitat una idea fins a perdre-la.
El resultat ha estar bo, m’he pogut amagar a temps.
He tingut sort, no han entès res.
Anem lluitant entre aprenentatge i oblit.
Dibuixo cirerers per si he de pujar a un d’ells.
Al regne del dubte, no hi ha massa planes.
Agafeu el cistell gran, hi ha restes d’emportar.
Porten tanta pressa que el rellotge no els pot seguir.
Comprensió lectura no és reduir les pàgines.
És d’una altra escola, però tampoc escolta.
Si ensenyés més, quasi seria pecat.
He aconseguit dos alumnes que no empaiten.
Entren ells i surt el silenci.
Estic ensenyant els llops a fer de corders.
Sé que aprenen, no sé cap a on?
Ni me s’acut, posar text sense dibuix.
Encara no sé quin de tots ha après a callar?
Aprenen sols i obliden amb companyia.
Estic preparant un seguit de lloances.
No sé si és intel·ligent; de moment, no parla.
La pluja d’idees esdevingué tronada.
Els donaria feina, però no la voldrien.
He deixat el mètode al calaix dels desencerts.
He pujat al segon nivell de concreció i no he trobat ningú.
Suposo que el dimecres ja trobaran la classe.
Hem provat de pintar, haig alumnes daltònics.
Com avancem poc, hem tret els signes de puntuació.
Ells no aprenen, però jo tampoc.
Com m’agrada la mare, li faré repetir el curs.
M’escolten i, després, s’adormen.
Un cop recollits, amago el gos.
Benvinguts al dematí i, després, tots a patir.
Escriure bé ho reservarem per als déus.
De moment, aprenen a no escoltar.
Té un rei a la panxa i un pobre al cervell.
Si ja saben nedar, cremem les barques.
Per manca d’utensilis, no aprendran a dividir.
Aquest any, no he notat melangies.
És ben trist plorar sol.
De segur que aprenen amb més direccions.
Quasi he entès el concepte: Escola de suport!
Dono dos punts els qui no m’empaiten.
Faria un control, però s’amaguen.
Estic espantat, sento venir un tropell.
Per a meditar, quina intensitat de llum és necessari?
Tarden poc en no voler aprendre res.
Fins a les notes, somriures.
De moment, una piràmide no és un cilindre.
No tenim escola oberta, però el pati és prou gran.
A les taules del darrere, van els polítics.