Cansat de no fer res,
estimo la conversa
amb la perduda pressa
d’un home malfeiner.
Al cel hem de pujar
després d’anar a l’infern,
som pobres matussers
cansats de no guanyar.
Records i melangies
arriben sense fi
quan asseiem al banc.
Passeja el benestant
ben carregat de vi
cercant mil enganyifes.
La mar escriu, en el cel, camins de llarga penúria, aquella lluita feixuga, aquesta lluna de fel. Cansada d’homes dolents que li prenen la misèria,…
He de pujar al tren de les estrelles, sentir les meravelles, anar sense aturar. He de fugir de la presó encisera, aquesta mainadera que no…
Sentir la mar quan gronxa i bramula, com és feixuga, com vol guanyar. Tornar a port i relligar la barca, mirar com calma després de…
Amics i coneguts records de la infantesa on el pensar, quan pesa, diria que es fa eixut. Les guerres amb espases, el llençament de pedres,…
Carrer avant, sense sabata, un pobre va a despit; va perdre el darrer amic qui se’n va anar a la França. Allí, mengen els dos…
Responses