Si he de suar,
plànyer, callar,
vull un infern.
Si he de mentir,
plorar, sofrir,
vull un desert.
Si he de somiar,
deure, pagar,
vull ser el primer.
Si he de canviar,
fer-me al treball,
no vull res més.
Si he de morir,
del món eixir,
signo el paper.
Si queda el record,
un somriure dolç,
parlaré després.
Si l’amor ve, tindré la porta oberta, aquella espera: amb llapis i paper. Pujaré al cim anant per la drecera, sentint com crema el dolç…
Escriuré només si em vaga la pena, si tinc la condemna d’aprendre un xic més i portaré el vers al cim de l’escletxa i faré…
No m’han donat el plat de l’esperança: ben a curull, de promeses farcit, he de triar: el conquerir la gràcia o fer-me el ruc per…
Avui, si toca mort, que arribi de seguida, l’hora de la partida, la vull saber del tot. He de fer mon farcell amb un parell…
Si el vent de dalt esperona el vell núvol, es mostra rúfol i tot ho vol llençar, he de cridar al déu de les altures,…
Responses