Ni merlets al castell
ni tresors a ma casa,
ser covard prou m’agrada
i volar com l’ocell.
Però un déu poruc
no dona la llicència;
diré que la paciència
és profana virtut.
El llit, qui em suporta,
de sobte, parla mal
i engega mil mentides.
N’hi ha de totes mides:
de sota i del de dalt,
de finestra i de porta.
Em guarniré també amb un sac de mentides, en vull de totes mides, m’agrada quedar bé. Els cecs faré vidents, prou corredors els coixos, mil…
Per si l’amor es perd, he d’aprendre mentides; en vull de totes mides: de ràbia i de voler. En el mirall del cel, enceto les…
És quan passo pel carrer, quan em troben les estrelles, com els conto meravelles i es burlen del que no sé. És quan passo per…
La mar em porta al país gran on no hi ha casa ni hi ha palau. La mar em dóna tot el que té mentre…
És quan passo pel carrer, quan em troben les estrelles, com els conto meravelles i es burlen del que no sé. És quan passo per…
Responses