Resseguint plana i muntanya,
hi ha un cérvol pensatiu.
On haurà quedat l’estiu
quan havia la companya?
Amb mossos d’herba resseca,
com enllesteix la menjada.
On queda l’enamorada?
Qui l’haurà d’un tret malmesa?
Amb dos ulls emporuguits,
com travessa la sendera
per a aturar-se en el cim.
El trobo més fosc i prim
sense aquella gran fermesa
qui l’ornava fins a les nits.
Quan la terra doni pas a un pensament més senzill, no hi haurà perill, en aquest regne. Quan la terra, enfadada, ens posi en altre…
He comprat per a l’ocasió: poca llenya i molt carbó. De passada, et diré: No m’agrada ni em convé! A la porta del convent, la…
La germana Caterina, qui diu que tot ho endevina, va trobar un dia fosc. Passejant per l’ample bosc, un cérvol va espletant com li agrada…
La terra demana, al vell amic sol, fes-me aquella gràcia: Mulla’m el crostó! I el sol, que rondina i se’n vol anar, parla amb tota…
Ha de ser un mal antic: el treballar per la paga; el pare es queixa i la gana morirà amb pa de pessic. A la…
Responses