Matí amb fred,
calor al migdia,
el sol s’enfila
un poquet més.
Aquell treball
callat de l’arbre,
tossut, lloable,
sense parar.
Aquell eixir
de nova fulla,
tova, poruga,
sense delit.
Qui ha despertat
la primavera?,
dormia, ofesa,
en un tancat.
Qui li ha manat
sense paraula?
Posa’ns a taula
les flors del camp.
I el fred tremola
ni vol saber,
com fuig d’escola?,
on és l’hivern?
Com passa, sense patir, un nou matí sense recança. Com deixo, sense cap traça, la vella espasa; que mal menteixo. Darreries del juliol, porta, el…
Com trafega les ales, la parella del corb; on la durà l’amor a les dolces contrades? No demanarà res més que volar sense fi, sentir…
Amb un pensament mortal, com em moc per una terra on la promesa s’esguerra de forma ben natural. Ens llevem, de bon matí, per veure…
Mireu l’hivern com riu, com va posant de blanc el de dalt del serrat i la vora del niu. Han fugit orenetes, les serps s’han…
Com avança el minyonet, si atura, li agafa fred. Puix demà no haurà escola, es passa el dia cantant; com el fill del benestant, el…
Responses