A la meva esposa
És nom que convida la poesía;
és nom de Mare de Déu.
Que més jo desitjaria
que cantar en honor seu.
Cantar-li quan es desperta;
cantar-li a l´anar a dormir.
Tenint l´ánima ben oberta
perqué entri dins de mi.
Recordar a cada moment
que sempre afectuós voldria,
tenir-la en el pensament,
anys i anys, dia per dia.
I junts fer-nos l´ofrena
del nostre viure diví,
caminant amb veu serena
fins el moment del nostre fi.
Mare, sortir de l’ou fou la primera desgràcia, després va venir l’espasa i menjar més que tres bous. Mare, si hagués estat una dolça criatura,…
El monstre ferotge, a la plana estant, pensa quan mediocre és el seu passat, va ser personatge a l’edat mitjana, anava a la guerra, les…
Mare, si he pecat, el camí, descalç, fa de mal anar. Dura penitència per un tall de be i fugir de pressa. Massa gran la…
Noia adolescent, no saps prou bé lo bonic que és el teu cos, per fora y per dintre. Per fora és tot poesia i per…
O mi querida rosa extraño tu hermoso cantar me tienes hipnotizado cada vez que recuerdo tu bailar extraño cada dia que me regañabas y empezabas…
Lo siento, debes estar conectado para publicar un comentario.
M´agraden les poesies amb “rima” i aquesta em sembla sencilla i tendre.