A la meva esposa
És nom que convida la poesía;
és nom de Mare de Déu.
Que més jo desitjaria
que cantar en honor seu.
Cantar-li quan es desperta;
cantar-li a l´anar a dormir.
Tenint l´ánima ben oberta
perqué entri dins de mi.
Recordar a cada moment
que sempre afectuós voldria,
tenir-la en el pensament,
anys i anys, dia per dia.
I junts fer-nos l´ofrena
del nostre viure diví,
caminant amb veu serena
fins el moment del nostre fi.
Mare, sortir de l’ou fou la primera desgràcia, després va venir l’espasa i menjar més que tres bous. Mare, si hagués estat una dolça criatura,…
El monstre ferotge, a la plana estant, pensa quan mediocre és el seu passat, va ser personatge a l’edat mitjana, anava a la guerra, les…
Mare, si he pecat, el camí, descalç, fa de mal anar. Dura penitència per un tall de be i fugir de pressa. Massa gran la…
Noia adolescent, no saps prou bé lo bonic que és el teu cos, per fora y per dintre. Per fora és tot poesia i per…
La mar escriu, en el cel, camins de llarga penúria, aquella lluita feixuga, aquesta lluna de fel. Cansada d’homes dolents que li prenen la misèria,…
Lo siento, debes estar conectado para publicar un comentario.
M´agraden les poesies amb “rima” i aquesta em sembla sencilla i tendre.