El sol demana
uns quants minuts,
els té perduts
cada setmana.
En el Montsià,
la plaça plora,
quedar-se sola
la fa dubtar.
En el castell,
quatre ous amb cansalada,
fan una taula
on mengen cent.
Als carrers de la vila,
no hi ha color,
un ocell, de mala cara,
s’ho menja tot.
El metge estossega,
no té ni fe,
sols cura d’esma,
sense remei.
Anem a collir olives,
raïm i blat,
tenim per amanides,
ni fem salat.
Passa el febrer massa esventat ni ha fet salat ni porta verd, deixa a la vila, sense despit, perduts oficis, ni guanys ni vicis. Comanadors…
Per Nadal ni meravelles, ni deu estrelles ni el meu portal, els tres Reis o potser quatre, vénen d’Espanya de collir olives, amb les fatigues,…
No hi ha temps per a somiar en aquestes aventures, en el camp, només pastures, quatre ovelles fan ramat. A la foia, el vell pagès…
El bon pardal, captiu de la revenja, a plaça, troba menja de nobles ciutadans. Com li han deixat un tros de pa per terra, gotims…
Si fóra temps de verema, compraria un cistell, un barret, unes tisores i un vestit de pretendent. Si fóra, temps de verema, aniria a veremar…
Responses