És ma incerta glòria
qui pena per fruitar,
ben sol no puc guanyar
ni ric amb la cridòria.
A festes, em convida
un galdós mentider,
em va enganyar el primer
un cop presa la mida.
Negocis de mil anys
per a guanyar un tresor
i viure com un ric.
Ho penso mentre escric
endinsat en l’enyor
on vèncer no em pertany.
L’estimo tant i em convida tenir-la a prop per a sentir com és la mida del dolç amor. Ni penso comptar les passes que he…
A la meva esposa És nom que convida la poesía; és nom de Mare de Déu. Que més jo desitjaria que cantar en honor seu.…
He de dir, per desventura, que, sense massa enteniment, he anat perdent cordura, gairebé, sobtadament. Que si la pensa és lleugera, entrebanca amb el cap…
Ni garlandes ni penells ni arracades ni atuells, fan males cares. Com li agrado al meu amic quan li parlo diu que ric, mai el…
Ma dolça solitud veieu com m’acompanya, no haurà força ni banya ni un somriure eixut. Són massa anys per a encetar una capsa on poder-los…
Responses