Suposo que has de saber,
estimada flor divina,
com la lluna no es pentina
perquè el sol no li convé.
Ella és gràcil i poncella,
ben sovint pensa en somiar,
de viatjar no es vol estar
i llueix com una estrella.
Suposo que has de saber
puix perdo massa sovint
per a ser un bon senyor.
Tot i esperant nou amor,
m’he tornat un conco trist,
mig garlaire i matusser.
Suposo que sabeu, estimada poncella, que he posat una estrella a la vora dels peus. Encetarem palau al dessota la lluna; de cambres, mil i…
Pel matí, el veig com passa el conco del meu carrer; encara, fa mala cara, diria que el pot el fred. Anirà al bosc proper…
Al racó precís, on la pensa aplega, viu una poncella qui no pot dormir. Somiarà, desperta, amb nou cavaller, va dir-li un pot ser n’estaria…
A l’escola, ja se sap, com s’emplena la pissarra amb el títol i la data, amb un sol ben dibuixat. Avui, ens toca dictat de…
Abans, els diners podien ser paper mullat. Odio el vi, per aquest motiu el bec. L’únic bo de tenir feina és saber on no cal…
Responses